
Per poder entendre la importància de la interrelació entre grups, cal analitzar els processos d’aprenentatge dels nostres infants. Hi ha diversos factors clau com la creativitat, la motivació, la imaginació, les capacitats individuals, l’experimentació, l’observació... que s’han de tenir en compte.
Ens centrarem en les dues últimes i citarem a Albert Bandura, reconegut psicòleg que estudià diverses Teories de la Personalitat, definint ell la que anomenà “Teoria de l’Aprenentatge Observacional”. En ella es parla de la importància de l’aprenentatge a través de l’observació d’altres models de conducta, és a dir, a través de la imitació. I per poder imitar, s’ha d’experimentar. S’ha de viure més “el fer”, que no pas “l’entendre”. Amb aquest tipus d’aprenentatge hi ha tres conseqüències principals:
1- El modelatge: es basa en l’adquisició per part dels infants de noves pautes de conducta que el model ofereix i l’observador reprodueix. Aquí és important l’atenció, la retenció, la reproducció i la motivació.
2- La inhibició - desinhibició: quan el nen adquireix conductes o hàbits per observació de conductes en altres nens premiades o castigades.
3- La facilitació: la conducta observada pel nen facilita el retorn i l’actualització d’una conducta ja adquirida anteriorment.
Per tant, és important que els nostres alumnes coneguin altres models d’aprenentatge observacional diferents als que veuen cada dia amb els companys i companyes del seu grup classe. Amb la interrelació de grups poden tenir altres models que fan que el nen s’enriqueixi de conductes noves i diferents. Això provoca una millora en l’aprenentatge de conductes socials.
A l’escola, el grup és la base de l’organització escolar i s’utilitza com a mitjà educatiu. El grup classe és una realitat col·lectiva formada per un conjunt de nens i nenes entre els quals sorgeixen unes interrelacions, que li donen una personalitat pròpia diferent de la simple suma dels infants que el formen. El grup, per tant, satisfà moltes necessitats dels nens i nenes i ens ajuda a treballar determinats objectius. Els aporta seguretat, se senten acceptats i protegits dins la seva pròpia aula. Potencia l’afectivitat, tots cerquen ser estimats i agradar als altres.
Així doncs, i tenint aquestes bases més clares, podem centrar-nos en el perquè. Per què és important la interrelació entre grups, si potser amb la interrelació dins l’aula ja seria suficient?
Variar aquest grup classe, és a dir, fer grups diferents, contribueix a afavorir altres objectius: una nova experiència, obrir-se a nens i nenes nous, noves idees i el reconeixement dels altres; ser conegut, dir com ens diem...
Per aquest motiu interrelacionar grups és un treball positiu d’orientació de la personalitat social dels nostres infants, on a més a més, els efectes positius de l’aprenentatge observacional hi tenen una importància cabdal.
Ens centrarem en les dues últimes i citarem a Albert Bandura, reconegut psicòleg que estudià diverses Teories de la Personalitat, definint ell la que anomenà “Teoria de l’Aprenentatge Observacional”. En ella es parla de la importància de l’aprenentatge a través de l’observació d’altres models de conducta, és a dir, a través de la imitació. I per poder imitar, s’ha d’experimentar. S’ha de viure més “el fer”, que no pas “l’entendre”. Amb aquest tipus d’aprenentatge hi ha tres conseqüències principals:
1- El modelatge: es basa en l’adquisició per part dels infants de noves pautes de conducta que el model ofereix i l’observador reprodueix. Aquí és important l’atenció, la retenció, la reproducció i la motivació.
2- La inhibició - desinhibició: quan el nen adquireix conductes o hàbits per observació de conductes en altres nens premiades o castigades.
3- La facilitació: la conducta observada pel nen facilita el retorn i l’actualització d’una conducta ja adquirida anteriorment.
Per tant, és important que els nostres alumnes coneguin altres models d’aprenentatge observacional diferents als que veuen cada dia amb els companys i companyes del seu grup classe. Amb la interrelació de grups poden tenir altres models que fan que el nen s’enriqueixi de conductes noves i diferents. Això provoca una millora en l’aprenentatge de conductes socials.
A l’escola, el grup és la base de l’organització escolar i s’utilitza com a mitjà educatiu. El grup classe és una realitat col·lectiva formada per un conjunt de nens i nenes entre els quals sorgeixen unes interrelacions, que li donen una personalitat pròpia diferent de la simple suma dels infants que el formen. El grup, per tant, satisfà moltes necessitats dels nens i nenes i ens ajuda a treballar determinats objectius. Els aporta seguretat, se senten acceptats i protegits dins la seva pròpia aula. Potencia l’afectivitat, tots cerquen ser estimats i agradar als altres.
Així doncs, i tenint aquestes bases més clares, podem centrar-nos en el perquè. Per què és important la interrelació entre grups, si potser amb la interrelació dins l’aula ja seria suficient?
Variar aquest grup classe, és a dir, fer grups diferents, contribueix a afavorir altres objectius: una nova experiència, obrir-se a nens i nenes nous, noves idees i el reconeixement dels altres; ser conegut, dir com ens diem...
Per aquest motiu interrelacionar grups és un treball positiu d’orientació de la personalitat social dels nostres infants, on a més a més, els efectes positius de l’aprenentatge observacional hi tenen una importància cabdal.
